Josep Rius-Camps,
Ermita de Sant Pere de Reixac
«Als qui el reben, els dona la capacitat d’esdevenir fills de Déu» (Jn 1,12)
Josep Rius-Camps
Un home lliure
De bon matí del 19 de novembre en Josep Rius-Camps, en Pep, en silenci celebrà la seva pasqua.
Avui ja des del Cel resta amb el seu gran amic Jesús i amb Déu Pare a qui tant estimava.
Fou un apassionat investigador de la Paraula de Déu per tal d’apropar a tots el veritable missatge de Jesús. Els seus estudis parteixen del manuscrit del segle IV anomenat Còdex Beza.
Amic i mestre entranyable que deixa un buit difícil d’omplir.
Adjuntem el sonet d’en Jaume Aymar i el text d’en Pere Cané, president de l’Associació TEXT, que van llegir en la celebració de comiat celebrada a l’esglesia de Sant Idelfons de Barcelona.
Sonet Jaume Aymar
Sonet de comiat amb doble estrambot esperançat en la pasqua de mossèn Josep Rius Camps, l’eremita de Reixac. Parròquia de Sant Ildefons de Barcelona, 20 de novembre de dos mil vint-i-cinc
Abnegat profeta d’arrel profunda
contemplatiu del real, apassionat,
servidor fidel de la Veritat
la mirada clara, la veu rotunda.
Descalç de poder, la teva fe fecunda
unida a un cor de noble bondat,
t’ha fe jardiner de ferma amistat;
de les roses el perfum ens inunda.
Gustant cada mot de l’Escriptura
la intuïció sobrenatural no es detura
i tot d’una, llegint se’ns fa de dia.
Emmarcant sempre el text al context
has esquivat tot estèril pretext
i has recuperat símbol i poesia.
Admirador de mossèn Pere Relats
sou resplendents fars d’eternitats
I allí dalt, les campanes de Sant Pere
anuncien una nova primavera.
Paraules d’en Pere Cané, president de l’Associació TEXT
Us parlo en nom de l’Associació TEXT, creada fa uns anys per a preservar el llegat d’en Pep, i donar continuïtat a les seves recerques, i també en nom de molts amics que ens hem mogut i ens movem al seu voltant. Ens considerem l’altra família d’en Pep.
I aprofito per a anunciar-vos que, més endavant li organitzarem un homenatge a Reixac, un cop les seves cendres estiguin dipositades allà a l’ermita, al peu de la Mare de Déu, al costat del seu gran amic Mn. Josep M. Juan-Torres, com ell desitjava.
També aprofito per a comunicar-vos que, segurament el mes que ve, sortirà publicada una novel·la escrita per ell, treballador infatigable. Estigueu atents a les xarxes…
Dit, això, què ressaltar sobre la personalitat tant multi-facètica d’en Pep? Gran excursionista muntanyenc (membre del Centre Excursionista de Catalunya); excel·lent fotògraf (deia que passava per un lloc i veia el que altres no havien vist…); dominador de llengües, tant antigues –llatí i grec–, com modernes –l’alemany i l’italià, especialment–; investigador perspicaç…; un home alt, fort, ben plantat, amb una veu que impressionava… què dir d’ell? Podeu trobar força informació sobre ell en llibres i entrevistes, i en el web. Què dir?
He pensat que us parlaré dels regals que ens ha fet en Pep, centrant-me en tres aspectes: com a amic, com a acadèmic, i com a persona compromesa.
1. Com a amic
Per a ell l’important no eren els números, les masses, sinó les persones. No es cansava de repetir-ho, i ho demostrava en fets, en gestos concrets. En aquestes darreres setmanes que ha estat ingressat a la residència, no he parat de trobar-me amb gent que va ser ‘tocada’ per en Pep, que s’acosten explicant el bé que els havia fet… Ell no se’n vantava pas d’això –igual que no es feia dir ‘Doctor’; ell era simplement ‘en Pep’.
Gràcies Pep per fer-nos el regal de posar ‘la persona’ al centre, d’ensenyar-nos a valorar les persones concretes per sobre de tot.
2. Com a acadèmic
Com a professor, ens atreia la seva personalitat, gens convencional ni clerical. Era això sí, un tant desordenat, i sobre tot, un savi despistat… Però sabia captivar-te.
Més que com a professor, el que destaca en ell és el seu treball de recerca científica. Ha estat un investigador brillant que, com us he dit en parlar de la fotografia, sabia veure allò que altres no havien vist abans. Li agradava repetir que un cop, a Anglaterra li van dir que era el Sherlock Holmes català. Ell percebia la seva tasca de recerca com a ‘detectivesca’. Gaudia descobrint coses noves. No li feia res qüestionar el que altres ‘autoritats’ en la matèria –la que fos– haguessin dit abans: tota ciència, també la bíblica i la patrística, avança a base de qüestionar el que hem rebut, aportant propostes noves. Ell n’era ben conscient.
El ‘mètode Rius-Camps’ –algun dia ho haurem de posar per escrit–, consisteix en anar donant voltes i més voltes a un escrit, fins que el propi text ‘et parla’. En Pep deia que hem emmudit els textos, i el que cal és escoltar-los.
Es va dedicar a fer-ho així en un llarg recorregut d’autors, que l’anaren acostant a la persona de Jesús. Començant per Sant Tomàs D’Aquino –potser no sabeu que inicialment anava a fer la tesi sobre aquest gran teòleg medieval– passà a Orígenes d’Alexandria (del segle tercer), a les pseudoclementines (del segon), després a Ignasi de Síria (de finals del primer), per a aterrar definitivament en el Nou Testament: primer amb Lluc i Fets, després amb Marc, i darrerament centrant-se en l’evangeli de Joan, que ell considerava el més primitiu de tots quatre. Com veieu doncs, un camí acadèmic que anà retrocedint vers els orígens…
Gràcies també, Pep, en aquest àmbit acadèmic, per el regal d’ensenyar-nos a ‘escoltar’ els textos descobrint-ne missatges amagats.
3. Finalment, com a persona compromesa
En Pep no solia parlar malament de ningú, però criticava el poder, origen de gairebé tots els mals, qualsevol estament de poder, especialment les estructures opressores…
Parlant amb ell, especialment als dinars, solia sortir el tema polític i el social. A Montcada, junt amb en Josep M. Juan-Torres i d’altres, van dur a terme moltes iniciatives de caire social. El seu compromís el dugué a acceptar anar el darrer en la llista de les municipals de 2023 per En Comú Podem a Montcada. Deia, i aquí us sonarà en Pep, “és que són molt macos!”
Independentista i catalanista convençut, no tenia cap problema en publicar en altres idiomes. Obres seves han estat publicades en castellà, alemany, anglès, francès, italià, i alguna també traduïda al portuguès. L’important era difondre el missatge, no solament en l’església, també en la societat i el món d’avui.
Gràcies, doncs, Pep, pel regal que ens has fet amb el teu compromís.
Acabo dirigint-me a ell: Pep, ara podràs passejar-te per totes les galàxies, com deis en la darrera entrevista a Serra d’Or. Dona molts records a tots aquells que ens han precedit. I no et preocupis, que durem endavant la tasca encomanada, de completar un comentari de l’Evangeli de Joan –ui! perdona, que se m’ha escapat: com tu deies, ni és ‘evangeli’ ni és ‘de Joan’!–. Més aviat, farem un comentari de l’Escrit del Deixeble a qui Jesús estimava, segons el text del Còdex Beza. Ho farem, amb el teu ajut. Només em resta dir-te moltes gràcies, Pep, pel regal que ens has fet amb la teva vida.
Veure video orquídies
